RUTES DE FUGIDA A TRAVÉS DELS PIRINEUS
Pas del Portillon
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) es calcula que aproximadament 80.000 persones van travessar els Pirineus per fugir del terror nacionalsocialista que ja des del 1933 governava a Alemanya. La majoria d’aquestes persones eren jueves, però també hi havia soldats i aviadors aliats, combatents de la resistència de diverses nacionalitats (francesos, alemanys, austríacs, polonesos, txecs, etc.) i refugiats dels països envaïts, entre d’altres. Buscaven refugi més enllà de l’expansió del nazisme, a través dels Pirineus. La majoria tenien com a destí final Amèrica o Palestina, a més d’Anglaterra per als combatents. Però el lloc de pas de tots ells era al llarg de la frontera amb França, els Pirineus. És per aquest motiu que a Catalunya es van crear xarxes d’evasió per fer passar d’un costat a l’altre de la frontera aquests refugiats. Recuperem aquest episodi que es va viure a casa nostra i que va afectar un gran nombre d’europeus: el pas de persones que, fugint del nacionalsocialisme, creuaven els Pirineus -xarxes d’evasió- buscant refugi i, en paral·lel, la xarxa de salvament que aquests evadits es van trobar a Catalunya.
Aquesta xarxa s’estenia des dels passos fronterers dels Pirineus fins al port de Barcelona, o bé prosseguia cap a Madrid i fins a Lisboa. Així, doncs, a la ciutat es van viure els efectes del conflicte de la resta d’Europa: espies nazis i britànics, refugiats a la recerca de papers oficials per poder sortir del país, jueus polonesos, alemanys, francesos o d’altres països de l’est, aviadors aliats, simpatitzants del Fürher i del Duce que, en complicitat amb la dictadura de Franco, van perseguir aquests refugiats. Tots aquests són uns fets poc coneguts dins l’àmplia casuística de la Segona Guerra Mundial.
La majoria van ser guiats per experimentats passadors (guies), com hàbils contrabandistes, soldats republicans i maquis, que es coneixien les muntanyes del Pirineu com la palma de la seva mà. Moltes de les rutes d’evasió passaven per la ciutat de Manresa, on agafaven el tren per anar a Barcelona, i refugiar-se en els consolats dels aliats i les “cases segures” que hi havia a la capital catalana. La participació dels passadors fou vital per salvar la vida a milers de persones. Molts d’aquests passadors van cobrar molts diners i d’altres no tant per fer aquesta feina. Alguns fins i tot, ho feien per vocació idealista i no cobraven ni cinc, doncs creien que un cop derrotats els nazis d’Europa, el següent a caure seria el dictador Franco i tot seria més fàcil.
Fer la travessa amb l’ajut d’algun passador també tenia el seu risc, ja que no tots tenien els mateixos principis morals i ètics, alguns d’aquests passadors eren estafadors, lladres, assassins i delinqüents que s’aprofitaven dels jueus per robar-los (doncs solien anar amb joies, or i molts diners durant la travessia), fins i tot alguns acabarien sent confidents de la Guàrdia Civil i la Gestapo que vigilava les rutes d’evasió d’Andorra. Molts jueus foren assassinats pels seus passadors per evitar descobrir aquest pèrfid doble joc. Calia, per tant, vigilar molt bé amb qui anaves i sobretot no fer res que aixequés sospites a tercers. Van ser anys difícils, on la gent de la muntanya estava molt vigilada. Confidents per tot arreu, gent que delatava, gent que denunciava, els diners eren un bon al·licient en una època de dura postguerra on no hi havia quasi de res enlloc per menjar. Exposarem alguns dels testimonis de primera mà.