A causa dels Pogroms del 1391 i el Decret d’expulsió dels Reis Catòlics l’any 1492, comença un llarg pelegrinatge per a multitud de famílies jueves, que van haver d’abandonar els pobles on durant moltes generacions havien viscut i que consideraven casa seva. Tanmateix, si no volien ser expulsats, havien de convertir-se a la religió cristiana. Molts se’n van anar, sobretot de les famílies més adinerades, però també van ser batejats i es van quedar molts d’altres.
Aquesta història parla d’aquells que van marxar, de les ciutats i els països d’acollida, de com hi van viure i com hi van contribuir. Es van establir arreu de la Mediterrània, d’Europa central i del nord d’Àfrica: Roma, Salònica, Istanbul, Jerusalem, Alexandria, Viena i Cracòvia són les principals ciutats que els van acollir, entre moltes altres. Però sempre conservant amb nostàlgia el record de la seva pàtria perduda, de la seva llengua i dels seus costums.
També parla dels molts que es van convertir al cristianisme i que no van marxar. Parla de com van continuar vivint i de com, una immensa majoria, van continuar professant d’amagat la seva fe, i es van mantenir fidels al Déu dels seus avantpassats. Així mateix, parla de la brutal repressió que exercia la terrorífica màquina de la Santa Inquisició contra els qui eren descoberts. Va haver-hi, però, els qui malgrat tot, van reeixir portant aquesta doble vida durant segles, com els xuetes de Mallorca, que són una mostra vivent de la resistència passiva d’una comunitat fidel als seus principis morals i religiosos, que ha perdurat fins als nostres dies.
I, finalment, arribem al retrobament dels descendents del poble jueu exiliat amb el poble català actual a principis del segle XX, amb el retorn d’algunes famílies procedents principalment d’Istanbul.
Descobrim la seva relació i ajuda mútua, davant dels devastadors fets de la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial; i les vies de fugida a través dels Pirineus cap als Estats Units.
Terra d’Edom és una història de dolor i d’oblit, però, alhora, de tossuderia i de perseverança. És també la història d’una nova convivència i d’un retrobament fins als nostres dies.