Equip i col·laboradors

Ignasi P. Ferré – Director

Cineasta: Director, productor, guionista i professor, nascut a Valls, (Alt Camp). Ignasi P. Ferré es va formar en cinematografia a Berlin i al Centro Sperimentale de Cinecittà de Roma. Això li va obrir les portes a la indústria cinematogràfica italiana i li va permetre de treballar en els equips de direcció de reconeguts directors com Silvano Agosti, Marco Bellocchio, Tinto Brass i Michelangelo Antonioni.

De retorn a Catalunya es va instal·lar a Barcelona i va començar a treballar com a ajudant de direcció fins al seu debut en el camp de la direcció amb el llargmetratge Morbus, al 1983. Després va venir Qui t’estima, Babel? al 1987, amb Mercedes Sampietro i Assumpta Serna, amb el qual va aconseguir el Premi a la Millor Pel·lícula a la Mostra de les Autonomies en el Festival de Cine d’Eivissa al 1989. La pel·lícula també va ser seleccionada per a la Mostra de Cine Mediterrani de València, va ser la representant per Espanya en el Festival de Cine de Gijon, al 1989, i va aconseguir una nominació a la millor banda sonora original en els Premios Ondas.

El 1990 va dirigir la comèdia Un submarí a les estovalles amb Rosa Maria Sardà, Ariadna Gil i José Sazatornil “Saza”. La pel·lícula va ser seleccionada per al Festival de Colònia (Alemanya). El 1991 per el Funy Film Festival de Milano (Itàlia), per a Aberystwyth al País de Gales (Regne Unit), 1991 i pel Festival du Cinema de Tetuan (Marroc), 1993. El 2007, l’Instituto Cervantes selecciona Un submarí a les estovalles per a ser exhibida en el -Ciclo de Cine: “Sueño del Alandalus”- i va ser presentada a Rabat i Tànger (Marroc) i Beirut (Líban). Continuant en el camp de la comèdia, la pel·lícula següent va ser Un plaer indescriptible, 1992, que va ser la primera pel·lícula catalana distribuïda per Buena Vista Internacional (Walt Disney) i va tenir el Premi a la Millor Comèdia en el Festival de Cine de Salerno (Itàlia) 1993.

El 1994 dirigeix per a Televisió de Catalunya S.A. Quin curs el meu tercer, una TV movie basada en la novel·la homònima d’Oriol Vergés. El 2006 dirigeix el llargmetratge documental El Capitán Trueno, de la il·lusió al mite, per a la Fundació Víctor Mora. El 2007 dirigeix el llargmetratge Sitges Nagasaki, que té com a protagonista el campió mundial de natació David Meca. El 2013 Mossos d’Esquadra.cat 1640 – 2008, història de la policia catalana i Mossos d’Esquadra.cat – una policia europea els quals s’estrenen en sales comercials el maig de 2014.

A més a més de la seva carrera reeixida com a director, amb llargmetratges de ficció, llargmetratges documentals, reportatges i publicitat, Ignasi P. Ferré també s’ha involucrat en la indústria cinematogràfica com a Productor Executiu amb 10 curtmetratges independents, 6 llargmetratges dels “11 Nous Directors Catalans” del Centre Promotor de la Imatge, 9 documentals i 3 curtmetratges per a Produccions Cinematogràfiques TA, S. Coop. Ltda. També ha estat Coproductor en els projectes d’Íxia Films, S.A. durant tres anys, de la productora Tursen, S.A., d’Aktino Films, S L. i avui de “NPA” Nous Projectes Audiovisuals, S.L. El desembre de 2006 va crear la distribuïdora Acràsia Corp. S.L. amb un grup de professionals del cinema.

El gener de 2009 crea i organitza la Xarxa Nacional de Cinema de Catalunya, xarxa de sales d’exhibició de pel·lícules de llargmetratge i documentals estesa per tot el territori de parla catalana.

El 13 de maig de 2010, obté el Premi Nacional d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès amb l’assaig d’història: Som Ibers i encara hi som.

En la seva faceta docent ha estat i és, professor de diverses institucions públiques i privades.

Nascut a Andorra l’any 1973. Llicenciat en Filologia anglesa i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. És corrector de textos en català (Nivell K) i des de fa més de 16 anys treballa com a professor de català i anglès. Com a traductor ha ofert textos inèdits de George Steiner, Primo Levi, Clarice Lispector, Georges Perec, Edmond Jabès, Norman Manea, Roland Barthes, Raymond Carver, Maria Zambrano, John Steinbeck, Mark Twain, Isaac Bashevis Singer, Henri Meschonnic, Claude Lanzmann, Georges Didi-Huberman, Marcel Proust, Giorgio Pressburger, Charles Baudelaire, Robert Louis Stevenson, Clifford Geertz, André Aciman i Albert Camús entre d’altres. Dirigeix la revista cultural El funambul, l’Editorial El Flaneur i està preparant un programa radiofònic literari que s’emetrà setmanalment a Ràdio Vilafranca. Col·labora amb les revistes culturals Núvol, Lemúria, Llengua Nacional i Raices.

Nascuda a Palma de Mallorca l’any 1992. Graduada en Història per la Universitat de les Illes Balears l’any 2014 i va finalitzar el Màster en Formació del Professorat l’any 2016. La seva línia d’investigació s’ha basat en la qüestió xueta a l’època contemporània, com bé ho demostren les seves publicacions a Randa: ‘La qüestió xueta en el segle XIX’ i ‘La condició xueta en el segle XX’. Així mateix, ha treballat en l’aplicabilitat didàctica del tema jueu i xueta a Mallorca. Ha participat com a ponent a les Jornades d’Història Contemporània de la UIB (2016) i a les Jornades d’Estudis de Ramon Picó i Campamar (2016).

Va néixer a Sant Feliu de Llobregat el 19 de juliol de 1950. Ha participat als equips de producció de El gran Serafí, Jamón, Jamón (Bigas Luna) i El Joven Indiana Jones (Antena3). També ha produït curtmetratges de ficció com ara Sween (amb Juanjo Puigcorbé i Montse Bayo) o Un assumpte personal (dirigit per Francesc Garcia Donet). Ha estat productor de televisió (ETV – Llobregat Televisió) i de ràdio (Cadena Catalana). Promotor i programador de Festes Majors, Concerts i Projeccions de Cinema en català a l’aire lliure des de 1985 fins al 2007. És coproductor del documental sobre el flamenc tradicional català “Cartes de l’Oncle Àngel” i de la sèrie documental “Roms catalans. Música d’arrel gitana” per a la Xarxa de TV locals..

Enderrock

És una revista publicada mensualment en català, que des del 1993 està especialitzada en la difusió del pop-rock realitzat en llengua catalana arreu dels Països Catalans.

Sàpiens

És una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual. És la més llegida en català amb 135.000 lectors mensuals, segons les dades publicades a l’Enquesta General de Mitjans (EGM).

Acció Cultural del País Valencià

És una associació cívica creada l’any 1971 però legalitzada amb la restauració de la democràcia, el 1978. El seu objectiu és la promoció de la llengua i la cultura pròpies del País Valencià, i de la consciència civil que se’n deriva. Amb Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear forma la Federació Llull, principal associació cultural de l’àmbit lingüístic català.