Des del decret d’expulsió de 1492 fins a l’actualitat
Jueus Catalans a Salònica (Grècia)
Després de l’expulsió de 1492, la consciència jueva catalana podria haver-se difós ràpidament, a Roma, Istanbul, Edirne, Safed, i especialment a Salònica els jueus catalans van mantenir la seva independència fins al segle XX, quan les urpes del nazisme van exterminar nombroses comunitats jueves. Al s. XVII molts epitafis a Salònica i d’altres ciutats demostren que Català, Bargillon, Arocas, Saporta, Cavaller, Chacon, Barzilai, Toledano, s’havien convertit en cognoms. La nombrosa arribada posterior de jueus de llengua castellana va arraconar el català. És revelador el cas de la família Cavaller, originària de Falset, que modificà el seu cognom a Salònica, pel de Caballero.
Uns dels fonaments pel poble jueu pel manteniment de la seva identitat religiosa i ètnica va ser l’educació. L’escola, la família i la sinagoga van fonamentar l’educació dels jueus. El paper de la mare en l’educació dels nens (i més en la de les nenes) era fonamental.
Després dels avalots, les matances i l’expulsió, ha calgut que passessin molts segles perquè els jueus tornessin a Catalunya i s’hi establissin.
Comunitat Israelita de Barcelona, actualment
Ja durant la guerra d’Espanya de 1936 a 1939, joves jueus de Cracòvia, alguns descendents d’aquell exili, arriben a Barcelona i s’integren a les Brigades Internacionals. Van combatre amb valentia i generositat contra Franco i el feixisme. Pocs anys després, durant la II Guerra Mundial, guies catalans ajuden els jueus fugitius de la barbàrie Nazi a travessar els Pirineus perquè puguin embarcar cap a Amèrica.
Avui nombrosos jueus s’han establert a Catalunya on formen part del teixit productiu amb botigues i empreses de renom; i els seus joves estudien a les universitats catalanes.