Des del segle II dC fins a l’any 1492
A les terres occidentals de la Mediterrània, el que més endavant serà Catalunya, hi ha presència documentada de comunitats israelites des del segle II. Proves documentals són les inscripcions trilingües escrites en hebreu, llatí i grec, trobades a Tàrraco (Tarragona), capital imperial de la província romana, i a Dertosa (Tortosa), important ciutat de la riba de l’Ebre. També ho són les inscripcions amb caràcters hebreus en una àmfora descoberta a Eivissa.
A les terres catalanes, durant més de 1.000 anys els jueus havien format part del paisatge social i cultural. I havien estat la punta de llança del coneixement científic i acadèmic i de la producció artística. A l’edat mitjana, els jueus havien conviscut amb força harmonia amb la població de religió musulmana i cristiana. A causa de la seva cultura, coneixements i oficis, els jueus estaven molt ben considerats.
Quan els comtes catalans juntament amb l’Abat Oliba, l’any 1027, van establir la Pau i Treva de Déu a Toluges (actual França), a la primera assemblea parlamentària i legisladora del món cristià, ja van ser cridats juristes jueus per a redactar tot el corpus legal. La llista de jueus que a Catalunya han excel·lit en medecina, filosofia, poesia, lleis… és llarguíssima. La seva capacitat per a les finances i pel comerç els va dur a ser molt respectats per la noblesa i els reis, que se’n servien a més a més com a banquers per a finançar els seus projectes.
Vestimenta típica de la població jueva, dels Països Catalans a l’Edat Mitjana
En moments de crisi, com durant la crema de calls de 1391, va ser la intervenció del rei Joan I la que va aturar el saqueig i les matances que va dur a terme un poble embogit, degudament manipulat per monjos cristians estrangers que pretenien desestabilitzar la monarquia. A Mallorca, la fugida de molts jueus va afectar l’economia de l’illa però els conversos obligats van reprendre els negocis amb nous noms cristians. A finals del segle XV, els conversos tenen el monopoli de sabó, seda i vellut, l’argenteria (16 argenters) i de la confecció (112 tallers).
L’any 1492, Ferran d’Aragó i Isabel de Castella signaven a Granada el decret de conversió o expulsió de totes les persones de religió jueva que vivien en els seus dominis. I es posava fi a una convivència i, també, a un segle de duríssimes persecucions iniciades amb els pogroms de l’any 1391 que havien desembocat en assassinats massius i en conversions forçades.
A Catalunya, l’any 1492, els jueus havien quedat reduïts a una petita comunitat de 8.000 persones que contrastava amb els 50.000 anteriors als pogroms del 1391 (el 15% de la població del Principat). El decret va tenir poca incidència a Catalunya. La majoria dels jueus catalans que havien sobreviscut als pogroms, ja havien iniciat el camí de l’exili o s’havien convertit al cristianisme. La posició social i econòmica era determinant. I a diferència del que havia passat un segle abans, els més rics es van convertir i van accedir a posicions que fins llavors, per la seva condició, tenien privades. Alguns, fins i tot, s’integrarien a la cancelleria de Ferran el Catòlic.
Vies d’exili amb els pogroms (l’any 1391) i el decret d’expulsió (l’any 1492) 